CAMINADES 2X2: CRÒNICA DEL SALTANT DE SALLENT

Pel camí, des de Rupit cap al saltant de Sallent, ja es veia que el riu anava una mica ple. El so no era remor. Era soroll cridaner de riu turmentat i una mica salvatge.  

El sender conduïa, sovint inundat, per lloc ombrívol  de verds transparents i reconades  de frescors humides. 

El riu s’escolta proper. I es veu per entremig d’un paisatge frondós.

El saltant es mostra esplèndid i generós. No hi ha decepció. La imaginació fins i tot ha quedat curta: la travessa a peu moll i refrescat és tota una aventura per a petits i grans. 


Passem?, no passem? i... passem!

Són paisatges esplèndids, acollidors i feréstecs a l’hora  que fan viure i morir sentiments i històries. Les nostres.  La escrita, la parlada, la que fa història en majúscula i la que nosaltres mateixos varem viure aquest diumenge pel matí;  insignificança que, malgrat tot,  com tantes i tantes altres estones són complicitats, són arrelament  i són amb el temps allò que nosaltres mateixos som. 

Rupit a 15 de maig del 2011  

SORTIDA CAMINADES 2X2 RUPIT SAL DE SALLENT

Sant Joan de Fàbregas datada documentalment per primer cop  a finals de segle X és una capella romànica de bon veure dins un paisatge Guilleries, Collsacabra. Saltant de Sallent, espectacular, a pocs minuts de la població. I camins ombrívols de llums que s’escolen per entre mig de fulles de verds transparents són raons més que suficients per anar a passar un diumenge pel matí.

Rupit és ara un poble transformat. És un poble receptiu als visitants de tota mena. Apartat en una raconada de cinglera allà per on en Serrallonga feia cavalcar la seva muntura.

Ah!, a Rupit hi ha ànecs de carrer. No us ho perdeu.

http://www.osonaturisme.com/interior.php?idcanal=1&idcategory=17&idioma=CA 

http://serrallonga1640.blogspot.com/2011/02/de-sau-rupit-1.html

http://pieraedicions.com/rupitpruitbreuhistoria.htm

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DE LA RESCLOSA DEL SANTPARE

La resclosa del Sant Pare era el lloc per arribar. Més tard, després d’esmorzar i si el temps i les ganes de caminar eren favorables arribaríem al gorg de les Elies. Són indrets de la riera de Caldes amb una fesomia poc transformada. Són tancats i esquerps. Són llocs que no venen de pas i el temps els amaga i fa que no hi passi ningú. Ni tan sols ell mateix. S’atura. No en surt i el conserva. Fantàstics!. Són mons d’altres temps que ens fan companyia.

Una mica més amunt Sant Sebastià de Montmajor, el castell de Gallifa, ja visitats i més avall, de tornada, una arquitectura del paisatge modelada per l’activitat humana i la del temps.

A finals del XIX balnearis i llambordes: dos motius per a un trenet al costat de la carretera. Barcelona com a destí o inici de trajecte. 

L’extracció del granit feia paisatge, el repòs d’aigua calenta feia ciutat i el trenet i la llamborda feien camí.

El camí de Foment tal i com agrada recordar a la gent de Caldes.

SORTIDA CAMINADES 2X2 A LA RESCLOSA DEL SANTPARE

Comencem a caminar cap a la Torre Nova la veurem de lluny i...

Per Caldes de Montbui a través del camí del Foment, be d'anada o de tornada, tant li fà, fem el temps enrera i recordem l'activitat de la pedrera o les pedreres.


El camí de llambordes de granit és un element del patrimoni d'ingenyeria civil de la vila. Diuen que el trenet de Caldes, arran de carretera cap a Barcelona, ara ja no hi és, tant de bo hi fos com a via verda, s'en feia un fart de carregar-la cap a ciutat.

I més coses tot caminant cap el gorg i la resclosa de les Elies ens trovarem la resclosa del Sant Pare 

.
Ara la riera deu baixar plena.... amb el que ha plogut!. Serà de bon veure.

la resclosa de les Elies

per a més informació

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/09/torre-nova-de-caldes-de-montbui_25.html

http://www.flickr.com/photos/chacobo_flickr/3881753213/

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DEL CASTELL DE MONTSORIU

Abans un castell era una fortalesa.

... i el castell de Montsoriu va suportar dos setges perquè tenia una gran reserva d’aliments i d’aigua i estava dissenyat per a la defensa. L’entrada era un laberint ple de paranys... I la guia continua la seva explicació.

Ara és una escultura amb una història per descobrir.

... i les imaginacions, les nostres, alimentades per les històries de pel·lícula, del bo i el dolent, del noble cavaller i el cobdiciós vassall, de princeses i de malvats... ens han fet créixer jugant a ser personatges vencedors de grans batalles i protagonistes de grans gestes. 


I nosaltres som com som per totes dues, la Història i les Històries.

Val la pena anar al Castell de Montsoriu pujar a la torre i constatar  que l’AP7 ja la feien servir els romans i preguntar per la torre de l’heura i ser el compte o la dama roja que la nit de Sant Joan es fonien galopant amb un cavall negre.

SORTIDA CAMINADES 2X2 CASTELL DE MONTSORIU

EL CASTELL DE MONTSORIU. 

HISTÒRIA...

            

Es té coneixement de l'ocupació del turó de Montsoriu des d'època ibèrica, encara que....

Any 923: en l'Acta de Consagració de l'església parroquial d'Arbúcies apareix el topònim Montsoriu com a delimitació d'uns masos...

Any 1002: referència documental d'un lloc anomenat Montsoriu: "locum que dicunt Monte Suriz, uel in...

Any 1011: menció indirecta de l'existència del castell de Montsoriu, quan trobem esmentat Amat de Montsoriu. 

Any 1033: Ermessenda, filla d'Amat de Montsoriu, es casa amb Guerau de Cabrera.

Tret de la web dels Amics del Castell de Montsoriu

...I LLEGENDES

...al punt de la mitja nit treu el cap pel cim de la torre de l'heura la Dama Roja del castell de Montsoriu. Tot despentinada, a la mà dreta hi porta un corn de caça i a l'esquerra una llanterna encesa...

.... el castell de Montsoriu hi vivia una bruixa dita na Guilleuma. Totes les nits sortia acompanyada per una gran cort de serventes, totes elles vestides de blanc......

Ja ho veieu, és cosa de no perdre-us-ho.

Hem reservat visita guiada. 

informació a:

http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.9eeb863ee6d306ad86a64e10b0c0e1a0/?vgnextoid=dd1fef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=dd1fef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&contentid=7b4874db74006110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://www.webgipal.net/vescomtatcabrera/download/geneaologia.pdf
http://www.webgipal.net/vescomtatcabrera/ajuntament/grups.asp?Id=11228
http://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Montsoriu
http://www.aacmontsoriu.org/

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DE TINES DE VINYA AL TORRENT DEL FLAQUER

Tampoc va ser un  dia clar i tampoc, per descomptat, el sol va fer-nos la visita d’escalfor.  Sembla que, aquest any, el sol faci el mandra  els tercers diumenges de cada mes.  

Però nosaltres no defallim i a l’horari previst, varem començar la caminada pel torrent del Flaquer. Només calia deixar-nos dur per les indicacions i seguir el camí fins a la casa del Flaquer.

Per cert  aquest és un d’aquells masos amb el que hi pots arribar a tenir una conversa. I és que les seves parets de pedra despullada deixen veure el pas del temps i transparenten els seus afegits en les bonances econòmiques. La masia és una casa que s’adapta a les necessitats que genera l’explotació del conjunt de terres que en depenen. A més collita més necessitat de magatzem i més espai pel bestiar. A més rendiment més benestar i grandesa.

El temps d’excursió fa que la conversa sigui curta i, per descomptat, incompleta. És com l’amic que fa temps que no veus i et trobes de sobta en un lloc inesperat.

-Hem de quedar per veure’ns un altre dia.

De tornada, la conversa, l’observació del paisatge transformat, de vinyes a bosc, i un altre cop de les tines, ara des de més lluny,  fan que, sense adonar-nos,  arribem al final de la descoberta matinal d’un altre racó de món prop de casa nostra.