CAMINADES 2X2: CRÒNICA DEL SALTANT DE SALLENT

Pel camí, des de Rupit cap al saltant de Sallent, ja es veia que el riu anava una mica ple. El so no era remor. Era soroll cridaner de riu turmentat i una mica salvatge.  

El sender conduïa, sovint inundat, per lloc ombrívol  de verds transparents i reconades  de frescors humides. 

El riu s’escolta proper. I es veu per entremig d’un paisatge frondós.

El saltant es mostra esplèndid i generós. No hi ha decepció. La imaginació fins i tot ha quedat curta: la travessa a peu moll i refrescat és tota una aventura per a petits i grans. 


Passem?, no passem? i... passem!

Són paisatges esplèndids, acollidors i feréstecs a l’hora  que fan viure i morir sentiments i històries. Les nostres.  La escrita, la parlada, la que fa història en majúscula i la que nosaltres mateixos varem viure aquest diumenge pel matí;  insignificança que, malgrat tot,  com tantes i tantes altres estones són complicitats, són arrelament  i són amb el temps allò que nosaltres mateixos som. 

Rupit a 15 de maig del 2011  

SORTIDA CAMINADES 2X2 RUPIT SAL DE SALLENT

Sant Joan de Fàbregas datada documentalment per primer cop  a finals de segle X és una capella romànica de bon veure dins un paisatge Guilleries, Collsacabra. Saltant de Sallent, espectacular, a pocs minuts de la població. I camins ombrívols de llums que s’escolen per entre mig de fulles de verds transparents són raons més que suficients per anar a passar un diumenge pel matí.

Rupit és ara un poble transformat. És un poble receptiu als visitants de tota mena. Apartat en una raconada de cinglera allà per on en Serrallonga feia cavalcar la seva muntura.

Ah!, a Rupit hi ha ànecs de carrer. No us ho perdeu.

http://www.osonaturisme.com/interior.php?idcanal=1&idcategory=17&idioma=CA 

http://serrallonga1640.blogspot.com/2011/02/de-sau-rupit-1.html

http://pieraedicions.com/rupitpruitbreuhistoria.htm

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DE LA RESCLOSA DEL SANTPARE

La resclosa del Sant Pare era el lloc per arribar. Més tard, després d’esmorzar i si el temps i les ganes de caminar eren favorables arribaríem al gorg de les Elies. Són indrets de la riera de Caldes amb una fesomia poc transformada. Són tancats i esquerps. Són llocs que no venen de pas i el temps els amaga i fa que no hi passi ningú. Ni tan sols ell mateix. S’atura. No en surt i el conserva. Fantàstics!. Són mons d’altres temps que ens fan companyia.

Una mica més amunt Sant Sebastià de Montmajor, el castell de Gallifa, ja visitats i més avall, de tornada, una arquitectura del paisatge modelada per l’activitat humana i la del temps.

A finals del XIX balnearis i llambordes: dos motius per a un trenet al costat de la carretera. Barcelona com a destí o inici de trajecte. 

L’extracció del granit feia paisatge, el repòs d’aigua calenta feia ciutat i el trenet i la llamborda feien camí.

El camí de Foment tal i com agrada recordar a la gent de Caldes.