Tampoc va ser un dia clar i tampoc, per descomptat, el sol va fer-nos la visita d’escalfor. Sembla que, aquest any, el sol faci el mandra els tercers diumenges de cada mes.
Però nosaltres no defallim i a l’horari previst, varem començar la caminada pel torrent del Flaquer. Només calia deixar-nos dur per les indicacions i seguir el camí fins a la casa del Flaquer.
Per cert aquest és un d’aquells masos amb el que hi pots arribar a tenir una conversa. I és que les seves parets de pedra despullada deixen veure el pas del temps i transparenten els seus afegits en les bonances econòmiques. La masia és una casa que s’adapta a les necessitats que genera l’explotació del conjunt de terres que en depenen. A més collita més necessitat de magatzem i més espai pel bestiar. A més rendiment més benestar i grandesa.
El temps d’excursió fa que la conversa sigui curta i, per descomptat, incompleta. És com l’amic que fa temps que no veus i et trobes de sobta en un lloc inesperat.
-Hem de quedar per veure’ns un altre dia.
De tornada, la conversa, l’observació del paisatge transformat, de vinyes a bosc, i un altre cop de les tines, ara des de més lluny, fan que, sense adonar-nos, arribem al final de la descoberta matinal d’un altre racó de món prop de casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada