Tines a peu de vinya per reduir costos de producció quan la fil·loxera feia estralls a Europa. Aquesta va ser la resposta dels pagesos de Rocafort, Pont de Vilomara, Mura i Talamanca per atendre a la gran demanda de vi. Era l’alternativa a l’elaboració en tines separades a cada mas. El cost excessiu del transport, l’estalvi de temps i la major despesa de les instal·lacions individuals varen ser motiu d’una singularitat a Catalunya.
El que ara podrem veure és la transformació de muntanyes graonades amb murets de pedra, en una massa forestal que amaga, de no ser-hi les tines, una fesomia de feixes i ceps i activitat frenètica en el temps de la verema.
Les tines són conjunts arquitectònics, únics, que parlen de nosaltres mateixos.
més informació a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada