La trobada i la fotografia de grup a Puigraciós va ser l’inici de la sortida al Puig Descalç. És un cim pintoresc. Algú diria que és una mena de bony arrodonit al mig, un cop a dalt, del Bertí.
Està al mig vol dir que tothom et veu i que veus a tothom. I des del mig, s’ha de mirar tot el que es veu. És veí de Sant Pere. El de Bertí. I molt a prop del Clascar. Per cert, aquell matí venia amb nosaltres l’Helena Almirall i ens va confessar que el seu pare no havia tingut res a veure amb aquella mena d’imitació de castell. El Clascar darrera una solana i davant d’un alzinar fantàstic són el que queda d’un somni de qui sap qui.
I de camí, el petit espai ple d’història i rituals religiosos de la gent de la muntanya, de la gent de dalt de la cinglera, Sant Pere de Bertí.I a l’horitzó la torre Foster sobresurt per sobre d’un mar pla de boira.
És el contrast dels monutemps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada