SORTIDA CAMINADES 2X2 CASTELL DE MONTSORIU

EL CASTELL DE MONTSORIU. 

HISTÒRIA...

            

Es té coneixement de l'ocupació del turó de Montsoriu des d'època ibèrica, encara que....

Any 923: en l'Acta de Consagració de l'església parroquial d'Arbúcies apareix el topònim Montsoriu com a delimitació d'uns masos...

Any 1002: referència documental d'un lloc anomenat Montsoriu: "locum que dicunt Monte Suriz, uel in...

Any 1011: menció indirecta de l'existència del castell de Montsoriu, quan trobem esmentat Amat de Montsoriu. 

Any 1033: Ermessenda, filla d'Amat de Montsoriu, es casa amb Guerau de Cabrera.

Tret de la web dels Amics del Castell de Montsoriu

...I LLEGENDES

...al punt de la mitja nit treu el cap pel cim de la torre de l'heura la Dama Roja del castell de Montsoriu. Tot despentinada, a la mà dreta hi porta un corn de caça i a l'esquerra una llanterna encesa...

.... el castell de Montsoriu hi vivia una bruixa dita na Guilleuma. Totes les nits sortia acompanyada per una gran cort de serventes, totes elles vestides de blanc......

Ja ho veieu, és cosa de no perdre-us-ho.

Hem reservat visita guiada. 

informació a:

http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.9eeb863ee6d306ad86a64e10b0c0e1a0/?vgnextoid=dd1fef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=dd1fef338bdda110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&contentid=7b4874db74006110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://www.webgipal.net/vescomtatcabrera/download/geneaologia.pdf
http://www.webgipal.net/vescomtatcabrera/ajuntament/grups.asp?Id=11228
http://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Montsoriu
http://www.aacmontsoriu.org/

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DE TINES DE VINYA AL TORRENT DEL FLAQUER

Tampoc va ser un  dia clar i tampoc, per descomptat, el sol va fer-nos la visita d’escalfor.  Sembla que, aquest any, el sol faci el mandra  els tercers diumenges de cada mes.  

Però nosaltres no defallim i a l’horari previst, varem començar la caminada pel torrent del Flaquer. Només calia deixar-nos dur per les indicacions i seguir el camí fins a la casa del Flaquer.

Per cert  aquest és un d’aquells masos amb el que hi pots arribar a tenir una conversa. I és que les seves parets de pedra despullada deixen veure el pas del temps i transparenten els seus afegits en les bonances econòmiques. La masia és una casa que s’adapta a les necessitats que genera l’explotació del conjunt de terres que en depenen. A més collita més necessitat de magatzem i més espai pel bestiar. A més rendiment més benestar i grandesa.

El temps d’excursió fa que la conversa sigui curta i, per descomptat, incompleta. És com l’amic que fa temps que no veus i et trobes de sobta en un lloc inesperat.

-Hem de quedar per veure’ns un altre dia.

De tornada, la conversa, l’observació del paisatge transformat, de vinyes a bosc, i un altre cop de les tines, ara des de més lluny,  fan que, sense adonar-nos,  arribem al final de la descoberta matinal d’un altre racó de món prop de casa nostra.

SORTIDA CAMINADES 2X2 TINES DE VINYA AL PARC DE SANT LLORENÇ

 

Tines a peu de vinya per reduir costos de producció quan la fil·loxera feia estralls a Europa. Aquesta va ser la resposta dels pagesos de Rocafort, Pont de Vilomara, Mura i Talamanca per atendre  a la gran demanda de vi. Era l’alternativa a l’elaboració en tines separades a cada mas. El cost excessiu del transport, l’estalvi de temps i la major despesa de les instal·lacions individuals varen ser motiu d’una singularitat a Catalunya.

El que ara podrem veure és la transformació de muntanyes graonades amb murets de pedra, en una massa forestal que amaga, de no ser-hi les tines, una fesomia de feixes i ceps i activitat frenètica en el temps de la verema.  

  

Les tines són conjunts arquitectònics, únics, que parlen de nosaltres mateixos.

més informació a:

http://www.diba.cat/parcsn/parcs/plana.asp?parc=4&m=39&s=233&o=15

http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_14550468_1.pdf

http://www.vadevi.cat/article/denominacions/63/tines/enmig/vinyes/la/magia/vi/valls/montcau/la/comarca/bages.html

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DEL PUIG DESCALÇ

La trobada i la fotografia de grup a Puigraciós va ser l’inici de la sortida al Puig Descalç. És un cim pintoresc. Algú diria que és una mena de bony arrodonit al mig, un cop a dalt, del Bertí.  

Està al mig vol dir que tothom et veu i que veus a tothom. I des del mig, s’ha de mirar tot el que es veu. És veí de Sant Pere. El de Bertí.  I molt a prop del Clascar. Per cert, aquell matí venia amb nosaltres l’Helena Almirall i ens va confessar que el seu pare no havia tingut res a veure amb aquella mena d’imitació de castell. El Clascar darrera una solana i davant d’un alzinar fantàstic són el que queda d’un somni de qui sap qui.

I de camí, el petit espai ple d’història i rituals religiosos de la gent de la muntanya, de la gent de dalt de la cinglera, Sant Pere de Bertí.I a l’horitzó la torre Foster  sobresurt per sobre d’un mar pla de boira. 

És el contrast dels monutemps.

SORTIDA CAMINADES 2X2 CINGLES DEL BERTÍ

PUIG DESCALÇ

Aquest és un cim a sobre els cingles. És un promontori de petites dimensions que sobresurt d'un paisatge de torrents i capçaleres. És davant de Sant Pere de Bertí i es veu des de molts llocs un cop has superat qualsevol dels graus, venint de Bigues i Riells.

No hi hem pujat gaires vegades encara que l’hem vist moltes. S`hi ha d’anar i per tant es passa de llarg, tot i que sigui curt i fàcil, quan anem de l’Ullar a Sant Pere de camí cap a Puigraciós o a Can Mestret, per posar un exemple.

No cal dir que com sempre que un cim es veu, un cop a dalt no té límit. Val la pena tenir l’experiència de ser-hi. A dalt.

http://www.telefonica.net/web2/chuy/berti/berti/index.html


http://ca.wikipedia.org/wiki/Cingles_de_Bert%C3%AD

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DEL CAMÍ DE RONDA

Torrevalentina a Platja d'Aro

etapa  pendent

Un dia plujós del mes de Desembre. Un dia espectacular de mal temps. Una humitat de llevant i l'olor i l'onada que es trenquen. A l'hivern els camins de ronda tenen això. 

No era massa prudent fer el previst i vàrem canviar l'itinerari. Direcció nord. Des de la Fosca a mig camí de Cap Roig un cop passada la platja del Castell.

La cala de pescadors de l'Alguer, la platja del Castell, les restes del poblat iber i al bosc humit, la barraca d'en Dalí que té la porta que es tanca sola. Sense molla.

Tot plegat una altra matinal de descoberta.

més informació a: 

http://www.xtec.es/recursos/socials/ibers/formacio.htm

http://www.derecho.com/l/dogc/resolucio-clt-1745-2004-17-maig-per-qual-dona-publicitat-l-acord-govern-13-d-abril-2004-pel-qual-declara-be-cultural-d-interes-nacional-categoria-conjunt-historic-cala-s-alguer-palamos-i-n-delimita-l-entorn-proteccio/

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/159020-salvem-castell-el-moviment-ecologista-i-social-de-palamos-recollit-en-un-llibre.html

http://territori.scot.cat/cat/notices/espai_d_interEs_natural_de_castell_cap_roig_2004_576.php

http://rosabcn.blogspot.com/2009/01/la-barraca-den-dal.html

SORTIDA CAMINADES 2X2 CAMÍ DE RONDA DE TORREVALENTINA A PLATJA D'ARO

El camí de ronda, un passeig vora el mar

Allà on els pins esguarden el mar, on sembla que les puntes de les seves copes vulguin atansar les ones, trobem un ecosistema únic i de gran bellesa: l’essència mateixa de la Costa Brava, recorreguda en aquest tram pel camí de ronda entre Sant Antoni de Calonge i Platja d’Aro. L’itinerari que ara proposem el recorre completament. Una col·lecció de cales de dimensions diminutes i mitjanes s’intercalen amb el camí de ronda per interrompre’n els tons verds i bruns amb els grocs apagats i les aigües cristal·lines. Sens dubte, un gran aliat estival dels excursionistes d’aquest camí són aquestes refrescants aigües...

No oblidem que gaudir de la natura no és incompatible amb fruir d’unes agradables vacances, al contrari. Balconada de roca granodiorítica sobre la nostra Costa Brava, aquest itinerari se’ns mostra com una excel·lent oportunitat per tenir un primer contacte, senzill i fructífer, amb la diversitat d’animals i plantes, dels penya-segats costaners, uns hàbitats tan emocionants i rics com força desconeguts. La possibilitat d’observar a la vegada plantes i animals, tan d’ambients costaners com forestals, és segurament l’atractiu més important d’aquest itinerari. Aquests passos van ser dibuixats per la gent de fa més de cinc segles, quan el perill venia del mar, guiat pels pirates i els corsaris més temibles. Es feien rondes per entre els penya-segats, els més propers a la ribera, per avisar de la presència dels forasters. En aquesta època es basteixen les torres de guaita o de defensa. Les nostres botes es començaran a gastar a l’extrem sud de la platja de Sant Antoni, just sota la torre Valentina, un itinerari també recomanat per a fer en caiac. Després de comprovar que portem aigua per al recorregut, només ens cal començar. Allí s’inicia aquest itinerari amb unes esplèndides vistes sobre el mar, la costa i les diferents cales. http://www.calonge.cat/turisme/ Descripció etapa: TORRE VALENTINA.- Torre de defensa d'una antiga masia que ha donat nom a la zona. En tot aquest tram, fins a Platja d'Aro, el bosc de pins arriba fins la mateixa vora del mar. Successivament es passa per la Punta de Roques Planes, amb diverses edificacions a prop, per la cala de Roques Planes, de la qual se surt per unes escales, cap a la Punta del Malpàs. A continuació la cala de la Roca del Paller, amb parets de granit, la cala del Forn, amb la Punta Piferrer al sud i la roca dita Illa Roja que al davant surt de l'aigua, i la platja de can Cristus, més llarga que les anteriors i de sorra més fina. PLATJA DE TREUMAL O DE SES TORRETES.- Hi ha un càmping a la dreta. Es travessa longitudinalment per la sorra. Al mig hi ha un promontori rocós amb una barana. S'hi pot pujar o bé passar per la sorra. Al costat sud de la platja surten 2 trams d'escales, el sender segueix pel segon tram. Més endavant es passa per l'istme de la península formada pel Cap Roig, i després per la seva platja. PLATJA DE BELLADONA.- Cap el sud hi ha els illots Belladona Petita i Belladona Grossa. Cap a la meitat de la platja es retroben les escales del camí de ronda i del GR 92. Se segueix la costa sobre petites caletes cap a la Punta dels Escuits. En sortir d'un túnel es troba la cala del Pi (Pitxol o Vilaret) de la qual se surt per un bon tram d'escales. Continuen els túnels, alguns d'ells amb finestres sobre el mar . PLATJA DE SA COVA.- Bonica caleta amb nom de platja. Al sud el bloc rocós del Xuclador la separa de la següent, que és la Platja Rovira o de Can Artigas, de majors dimensions que les anteriors. La tanca al sud la Punta d'En Ramis. Es tornen a trobar edificacions prop del mar. PLATJA D'ARO (5 m).- Fi d'aquest tram de camí de ronda. Es deixa a la dreta el carrer Sa Musclera. El GR segueix pel passeig marítim al llarg de tota la Platja Gran de Platja d'Aro, per les amples voreres.