CAMINADES 2x2.

Aquest és el nom d'una iniciativa oberta a tothom qui vulgui conèixer indrets propers a casa nostra a través de caminades matinals. Pensem que, sovint, no en sabem gaire d'allò que podem veure des de la finestra de la cuina de casa. És a dir, som una mica ignorants del nostre jardí i... volem posar-hi remei!.

Ah!, el 2x2 és per la tracció a les dues cames.

Organitzem: Alternativa Lliçà per a tots i la UEC de la Vall del Tenes

diumenge, 6 de febrer del 2011

SORTIDA CAMINADES 2X2 TINES DE VINYA AL PARC DE SANT LLORENÇ

 


Tines a peu de vinya per reduir costos de producció quan la fil·loxera feia estralls a Europa. Aquesta va ser la resposta dels pagesos de Rocafort, Pont de Vilomara, Mura i Talamanca per atendre  a la gran demanda de vi. Era l’alternativa a l’elaboració en tines separades a cada mas. El cost excessiu del transport, l’estalvi de temps i la major despesa de les instal·lacions individuals varen ser motiu d’una singularitat a Catalunya.

El que ara podrem veure és la transformació de muntanyes graonades amb murets de pedra, en una massa forestal que amaga, de no ser-hi les tines, una fesomia de feixes i ceps i activitat frenètica en el temps de la verema.  
  

Les tines són conjunts arquitectònics, únics, que parlen de nosaltres mateixos.




més informació a:


CAMINADES 2X2: CRÒNICA DEL PUIG DESCALÇ






La trobada i la fotografia de grup a Puigraciós va ser l’inici de la sortida al Puig Descalç. És un cim pintoresc. Algú diria que és una mena de bony arrodonit al mig, un cop a dalt, del Bertí.  

Està al mig vol dir que tothom et veu i que veus a tothom. I des del mig, s’ha de mirar tot el que es veu. És veí de Sant Pere. El de Bertí.  I molt a prop del Clascar. Per cert, aquell matí venia amb nosaltres l’Helena Almirall i ens va confessar que el seu pare no havia tingut res a veure amb aquella mena d’imitació de castell. El Clascar darrera una solana i davant d’un alzinar fantàstic són el que queda d’un somni de qui sap qui.

I de camí, el petit espai ple d’història i rituals religiosos de la gent de la muntanya, de la gent de dalt de la cinglera, Sant Pere de Bertí.I a l’horitzó la torre Foster  sobresurt per sobre d’un mar pla de boira. 

És el contrast dels monutemps.




dimarts, 11 de gener del 2011

SORTIDA CAMINADES 2X2 CINGLES DEL BERTÍ

PUIG DESCALÇ




Aquest és un cim a sobre els cingles. És un promontori de petites dimensions que sobresurt d'un paisatge de torrents i capçaleres. És davant de Sant Pere de Bertí i es veu des de molts llocs un cop has superat qualsevol dels graus, venint de Bigues i Riells.

No hi hem pujat gaires vegades encara que l’hem vist moltes. S`hi ha d’anar i per tant es passa de llarg, tot i que sigui curt i fàcil, quan anem de l’Ullar a Sant Pere de camí cap a Puigraciós o a Can Mestret, per posar un exemple.
No cal dir que com sempre que un cim es veu, un cop a dalt no té límit. Val la pena tenir l’experiència de ser-hi. A dalt.

diumenge, 26 de desembre del 2010

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DEL CAMÍ DE RONDA

Torrevalentina a Platja d'Aro
etapa  pendent



Un dia plujós del mes de Desembre. Un dia espectacular de mal temps. Una humitat de llevant i l'olor i l'onada que es trenquen. A l'hivern els camins de ronda tenen això. 

No era massa prudent fer el previst i vàrem canviar l'itinerari. Direcció nord. Des de la Fosca a mig camí de Cap Roig un cop passada la platja del Castell.

La cala de pescadors de l'Alguer, la platja del Castell, les restes del poblat iber i al bosc humit, la barraca d'en Dalí que té la porta que es tanca sola. Sense molla.

Tot plegat una altra matinal de descoberta.



més informació a: 





dimecres, 8 de desembre del 2010

SORTIDA CAMINADES 2X2 CAMÍ DE RONDA DE TORREVALENTINA A PLATJA D'ARO

                                   El camí de ronda, un passeig vora el mar   




Allà on els pins esguarden el mar, on sembla que les puntes de les seves copes vulguin atansar les ones, trobem un ecosistema únic i de gran bellesa: l’essència mateixa de la Costa Brava, recorreguda en aquest tram pel camí de ronda entre Sant Antoni de Calonge i Platja d’Aro. L’itinerari que ara proposem el recorre completament. Una col·lecció de cales de dimensions diminutes i mitjanes s’intercalen amb el camí de ronda per interrompre’n els tons verds i bruns amb els grocs apagats i les aigües cristal·lines. Sens dubte, un gran aliat estival dels excursionistes d’aquest camí són aquestes refrescants aigües...

No oblidem que gaudir de la natura no és incompatible amb fruir d’unes agradables vacances, al contrari.

Balconada de roca granodiorítica sobre la nostra Costa Brava, aquest itinerari se’ns mostra com una excel·lent oportunitat per tenir un primer contacte, senzill i fructífer, amb la diversitat d’animals i plantes, dels penya-segats costaners, uns hàbitats tan emocionants i rics com força desconeguts. La possibilitat d’observar a la vegada plantes i animals, tan d’ambients costaners com forestals, és segurament l’atractiu més important d’aquest itinerari.


Aquests passos van ser dibuixats per la gent de fa més de cinc segles, quan el perill venia del mar, guiat pels pirates i els corsaris més temibles. Es feien rondes per entre els penya-segats, els més propers a la ribera, per avisar de la presència dels forasters. En aquesta època es basteixen les torres de guaita o de defensa.

Les nostres botes es començaran a gastar a l’extrem sud de la platja de Sant Antoni, just sota la torre Valentina, un itinerari també recomanat per a fer en caiac. Després de comprovar que portem aigua per al recorregut, només ens cal començar. Allí s’inicia aquest itinerari amb unes esplèndides vistes sobre el mar, la costa i les diferents cales.





Descripció etapa:

TORRE VALENTINA.- Torre de defensa d'una antiga masia que ha donat nom a la zona. En tot aquest tram, fins a Platja d'Aro, el bosc de pins arriba fins la mateixa vora del mar. Successivament es passa per la Punta de Roques Planes, amb diverses edificacions a prop, per la cala de Roques Planes, de la qual se surt per unes escales, cap a la Punta del Malpàs. A continuació la cala de la Roca del Paller, amb parets de granit, la cala del Forn, amb la Punta Piferrer al sud i la roca dita Illa Roja que al davant surt de l'aigua, i la platja de can Cristus, més llarga que les anteriors i de sorra més fina.

PLATJA DE TREUMAL O DE SES TORRETES.- Hi ha un càmping a la dreta. Es travessa longitudinalment per la sorra. Al mig hi ha un promontori rocós amb una barana. S'hi pot pujar o bé passar per la sorra. Al costat sud de la platja surten 2 trams d'escales, el sender segueix pel segon tram.
Més endavant es passa per l'istme de la península formada pel Cap Roig, i després per la seva platja.

PLATJA DE BELLADONA.- Cap el sud hi ha els illots Belladona Petita i Belladona Grossa. Cap a la meitat de la platja es retroben les escales del camí de ronda i del GR 92. Se segueix la costa sobre petites caletes cap a la Punta dels Escuits.
En sortir d'un túnel es troba la cala del Pi (Pitxol o Vilaret) de la qual se surt per un bon tram d'escales. Continuen els túnels, alguns d'ells amb finestres sobre el mar .

PLATJA DE SA COVA.- Bonica caleta amb nom de platja. Al sud el bloc rocós del Xuclador la separa de la següent, que és la Platja Rovira o de Can Artigas, de majors dimensions que les anteriors. La tanca al sud la Punta d'En Ramis. Es tornen a trobar edificacions prop del mar.

PLATJA D'ARO (5 m).- Fi d'aquest tram de camí de ronda. Es deixa a la dreta el carrer Sa Musclera. El GR segueix pel passeig marítim al llarg de tota la Platja Gran de Platja d'Aro, per les amples voreres. 


diumenge, 27 de juny del 2010

CAMINADES 2X2: CRÒNICA DE LA SERRALADA LITORAL






Un dia de sol i de compartir camí amb grups de gent amb BTT i a peu o a cavall. Una nova vista de la Barcelona no gaire usual per a la gent que ens hem trobat a la caminada d'aquest mes. Ha estat una descoberta, altre cop, del propi paisatge: solell al sud i ombrívol al nord. 

La roca d'en Toni i l'ermita de Sant Mateu, dons moments de la història humana sobre la serralada.









diumenge, 13 de juny del 2010

CAMINADES 2X2, SORTIDA 20 DE JUNY. PARC DE LA SERRADA LITORAL.







Aquesta és salutació de benvinguda al Parc de la Serralada  Litoral a la web dels parcs de la Diputació:

Turons entre la plana i el mar. Constituït per tres unitats –la Conreria, Sant Mateu i Céllecs–, el parc té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors. Un clima mediterrani i la situació estratègica que presenta han fet que l’home s’hi estableixi de ben antic; dòlmens, restes ibèriques, ermites i castells conviuen amb masies encara envoltades de conreus.


En farem un recorregut que ens permetrà veure els dos besants: el de mar i el de la plana del Besos. La roca d'en Toni, ens confirma un assentament humà molt antic i l'ermita de Sant Mateu, d'alt d'uns dels turons observatori, ens fa imaginar un passat més proper. 
Observar un altra indret de casa nostra, com sempre just allà on vivim, ens permet coneixer una mica més de nosaltres mateixos. Història i paisatge són dos elements que de ben segur, encara que a vegades no ens n'adonem formen part de nosaltres mateixos, de la nostra manera de ser.